NO SON PA, PERÒ ESTAN BONÍSSIMES....... (II)

Avui ens hem assabentat que no som els únics que pensem això. Al Facebook hi ha un grup de gent que creu el mateix

"Jo també penso que les neules Rodellas son les millors del mon"

Les millors neules del mon.

LES BAGUETTES DE L’AINA

Aquest cap de setmana l’Aina ha volgut fer baguettes. Tot seguit, us mostrarà pas a pas el procediment i el resultat final.

Es tracta d’una recepta de pa directe, es a dir, d’un pa fet directament amb llevat, sense massa mare ni pre-ferment.
La propera ocasió, farem les mateixes baguettes, però amb poolish.

Recepta recollida del llibre del Bertinet, d'una tanda de pa blanc.

Pesar els ingredients i barrejar-los molt bé: farina, aigua, llevat sec i sal

Procés d'amassar seguint el sistema que explica en Bertinet al seu llibre

Primer llevat de la massa en bola, fins que aquesta dobli el seu volum.

Donar forma a les baguettes

Talla la massa en quatre parts iguals, després se li dona una forma rectangular i es plega com veieu a les imatges

....un cop formades es poden estirar una mica

Llevat

Es posen es un drap, si pot ser de lli, separades per tal que al créixer no es toquin i s'enganxin.
L'estona pot variar segons la temperatura ambient. L'Aina les va deixar 60 minuts.
Mentrestant es un bon moment per anar pre-escalfant el forn.

Tallat i marcat de les peces

A l'Aina li fa gràcia preparar-se una espiga per portar-la per esmorzar el dilluns a escola.

....i també en fa amb els talls clàssics........

Enfornar durant 20 minuts (el nostre forn no es gaire potent). Recordeu a l'inici de l'enfornat pulveritzar aigua al forn per crear vapor i així afavorir que quedi una bona crosta ben cruixent.

EL RESULTAT !!!!!!

PA DE PANIFICADORA.........…..I PRIMÍCIES……

Així ens queda el pa fet amb la panificadora

Jugant amb les mides dels ingredients hem aconseguit aquest aspecte de "fet a ma"


……i tot parlant de pans i màquines per fer-ne….
ens ha arribat la primícia que el nostre amic Baltà ( Forn Baltà i Farines Baltà) obrirà en breu –la previsió es pel proper 3 de desembre- un establiment dedicat a la cultura del pa, estarà al costat del seu forn (Carretera de Sants 117-119 de Barcelona) i vendrà tot el necessari per fer-nos el pa a casa: farines, llevats i un munt d’estris. A més tindrà exposada la maquinària antiga pertanyent a la seva família des dels inicis de l’obrador.
Seguirem informant tant bon punt tinguem noves notícies.

NO SON PA, PERÒ ESTAN BONÍSSIMES.......

Mentre anem fent provatures amb la massa mare, deixem un post amb les que possiblement son les millors neules del mon.

TORNEM A LA FEINA

L’estiu i la seva calor ja han marxat.
Toca retornar les feines deixades i una mica oblidades.
Ja hem tornat a fer pa!!!

El que més ens ha costat ha estat revifar la massa mare, que s’ha passat 3 mesos descansant a la nevera……

Com a invent/novetat hem afegit una mica de caramel Royal a l’aigua per tal que la crosta quedés d’un color més “acaramel•lat”. El resultat ha estat positiu, mireu i jutgeu.

HA ARRIBAT L'ESTIU ! ! ! ! !

Final de curs, deures, projectes i molta feina acumulada.

Fa calor.......

• Els temps de llevar el pa i la temperatura de l’aigua ens compliquen les coses.
• Treballar amb mantega es difícil.
• La humitat de Barcelona i la xafogor fan que amassar a ma sigui una tasca molt pesada.

Per tot plegat hem decidit deixar-ho fins que torni una mica la fresca.
Mentrestant farem experiments amb la panificadora i estudiarem pans originaris dels llocs que visitem per vacances.

El tema del forn de llenya del Montnegre va per bon camí, després d’una posada en marxa “plena de fum”….. mentre l’Àlvar es barallava amb la “boira”, hem muntat un petit hort.
Encara no hem engegat el bloc de l’hort, però aquí teniu una petita mostra de la nostra collita.









No se si fer-ne una vichyssoise o farcir-lo seguint la recepta de la bona amiga Mercè de Destapant cassoles

QUATRE DIES DE FESTA: MOLTA FEINA FETA...(I PER FER)

Restauració forn de llenya:
Dies de descans a peus del Montnegre on els Ferrer tenen un terreny. Fa uns 30 anys, en el moment de construir la caseta es va fer un forn de llenya al costat de la llar de foc.
El forn es una semiesfera de 120 cm de diàmetre, fet amb refractaris i es va cobrir de terra per fer el pla de la part posterior de la casa, de manera que queda dins la terra.
Fa 20 anys que no s’ha fet servir, i ara es el moment de recuperar-lo, estava ple de teranyines i per entre els refractaris s’havien colat arrels.
Hem començat la neteja. Esperem poder fer-lo servir ben aviat.

Pa de muntanya:
Mentre ens entreteníem amb el forn vam fer un pa. L’hem anomenat de muntanya perquè estavem a la muntanya, però el vam coure en forn eléctric.
Donades les repetides queixes de l’Alícia sobre el gust àcid del pa, aquesta vegada vam refrescar la massa mare tres cops: problema solucionat.
També li vam donar un aroma especial, al enfarinar-lo, just abans d’enfornar, amb farina de blat persa (Kamut creative commons).

I un cop a Barcelona.....

Ensaïmades:
I després de fer croissants....... ensaïmades.
La recepta la vam trobar directament a la web Illes Bareals Qualitat
i per veure con s’enrotllava vam anar al Youtube on tan sols escrivint: ensaïmada (no cal la dièresi) hi ha un munt de vídeos molt instructius.

Recepta:
500 gr farina de força
180 gr aigua
170 gr sucre
100 gr ous (depenent de la mida, en principi 2)

50 gr massa mare

llard o sagí o com diuen a ses illes saïm
sucre llustre per enfarinar-les

Es força difícil de treballar la massa al portar ous i sucre i es complica encara més al posar-hi el llard. Creiem que amb pràctica ho aconseguirem....

Els full de l’ensaïmada o el “xurros allargats” ens van quedar curts per lo que les peces final estan una mica boterudes.

Repòs de 12h tancats en un armari, hi ha cuiners que diuen que s’han d’humitejar, nosaltres no ho vam fer....
Enfornar a 170º
Al glacejar-les amb el sucre, també van caure ous de xocolata i plomes de colors, d’aquesta van convertir-se en “ensaïmades de pasqua”.

Croissants:
Hi havia un parell de detalls que volíem millorar dels croissants i ja posats a enfarinar la casa entre ensaïmada i ensaïmada també en vam fer.

Mateixos ingredients, mateixa recepta.

Ens han quedat més cruixents, estirant la massa més i fent els plecs amb la massa més fina.
Seguint els consells d’en Richard Bertinet al seu llibre CRUJIENTES els hem pintat amb ou dues vegades, una abans del procés de llevat amb el croissant ja format i l’altre just abans d’enfornar-los. Pel nostre gust massa pintat.

Aquesta vegada hi ha fotografies del procés d’estirament de la massa, ja que l’altre vegada l’encarregada de fer-les (l’Alícia) no estava present.