dimarts, 15 de novembre de 2011

“COLLONS UN ALTRE COP LA RECEPTA DEL 15”

És el que va dir l’Àlvar quan li vaig dir que tenia que fer un pa maco per poder-li fer fotos.........

A casa som grans consumidors de Coca-Cola i per celebrar el seu 125 aniversari hem pensat que res millor que fer un pa utilitzant-la com a ingredient.

Primer repte: la Cola-Cola es dolça! cal fer un pa dolç.
Segon repte: L’Àlvar es un cabut i no vol fer un pa dolç. No vol fer uns postres, vol fer pa.

Amb aquests desafiaments hem buscat receptes per tot arreu i hem topat amb el Pa Anadama. L’Àlvar a part de cabut es malparlat i aquest pa li escau d’allò més, ja que te una història prou interessant:

Cap allà el 1830, un pescador de Rockport, Massachusetts, enfadat amb la seva dona, Anna, per fer-li per menjar res més que farina de blat de moro i melassa, un dia, va afegir farina de blat i llevat a les seves “farinetes” i ho posà al forn. Mentre es menjava el pa resultant, va cridar:  “Anna, damn’er”  mes o menys "Anna, maleïda sia”.


Amb els temps la recepta es va anar polint, així com el nom que quedà com a Anadama:
Pa Anadama.

Nosaltres hem canviat la melassa i part de l’aigua de la recepta original per Coca-Cola.
Aquesta recepta ens ha permès utilitzar la farina de blat de moro que vam portar aquest estiu de Dinamarca.

Ingredients:

Soaker (macerat de blat de moro)
85gr farina de blat de moro
120gr aigua
Poolish o esponja
120gr farina blat
120gr aigua
3gr. llevat sec

Pa
Soaker
Poolish
160gr farina
1/5 llauna (66ml-66gr)  Coca-Cola
15gr. Mantega
5 gr  llevat sec
8gr sal


La nit anterior preparem el soaker i el poolish. 
 
Per preparar la massa ajuntem primer la farina, la coca-Cola, la mantega i la sal, un cop ben barrejat, afegim el soaker i el poolish i amassem tot uns 10 o 15 minuts fins que la massa queda enganxosa, però es desprèn amb facilitat.

S’ha de deixar fer la primera fermentació 1 hora i mitja o fins que la massa dobla el seu volum, això dependrà de la temperatura ambient.
Un cop finalitzada aquesta primera fermentació, desgasifiquem la massa, li donem forma quadrada i l’anem segellant sobre ella mateixa fins acabar amb una massa amb forma de cilindre, que posem dins el motlle arrambant-la a una de les parets. Deixem reposar 1 hora i mitja més.
Acabada aquesta segona fermentació es hora d’anar al forn que haurem pre-calentat a 175º.

Enfornem durant uns 40 minuts. Un cop tret del forn, desemmotllem per tal que es refredi en una reixeta metàl•lica.


Aquest pa va acabar transformat ens uns entrepans calents.

8 comentaris:

  1. Jajajajajaja com m'he rigut amb el títol!! Som pesats aquests del 15 o és que el temps passa volant?!
    El pa sensacional, com no podia ser menys! Amb coca-cola, toma ya!!
    Moltes gràcies per participar família!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Fantàstica adaptació!, i molt bona la historia que expliqueu...realment aquesta dona...I el millor, l'aspecte final en forma d'entrepa calentó! Qui diu que el mon del pa és avorrit?-...Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Me ha encantado la entrada jajaja, felicidades por el pan y gracias por la historia!
    Un petonet

    ResponElimina
  4. Caram, caram....aquesta no me l'esperava!!! En conec una bona colla que segur que els hi agrada.

    A casa els agrada molt el Trina.... ;-))

    Jordi

    ResponElimina
  5. M'encanta aquest pa, amb el que ens agrada a nosaltres la coca-cola. Ho haurem de provar...

    ResponElimina
  6. Quin pa més original!!!! segur que es ben bó, l´haurem de provar... petons,

    ResponElimina
  7. Jajaja, quin riure! Bona història la del pescador de Rockport i bona pensada fer servir Coca-Cola!

    ;-)

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies pels vostres comentaris.
    La història del pescador l'hem llegit al llibre "El aprendiz de panadero" d'en Peter Reinhart, però està molt documentada.
    El camvi de la melassa per Coca-Cola, fou per comoditat, ja que en tenin la casa plena i era més fàcil que anar a buscar la melassa.
    Salutacions a tots

    ResponElimina