QUATRE DIES DE FESTA: MOLTA FEINA FETA...(I PER FER)

Restauració forn de llenya:
Dies de descans a peus del Montnegre on els Ferrer tenen un terreny. Fa uns 30 anys, en el moment de construir la caseta es va fer un forn de llenya al costat de la llar de foc.
El forn es una semiesfera de 120 cm de diàmetre, fet amb refractaris i es va cobrir de terra per fer el pla de la part posterior de la casa, de manera que queda dins la terra.
Fa 20 anys que no s’ha fet servir, i ara es el moment de recuperar-lo, estava ple de teranyines i per entre els refractaris s’havien colat arrels.
Hem començat la neteja. Esperem poder fer-lo servir ben aviat.

Pa de muntanya:
Mentre ens entreteníem amb el forn vam fer un pa. L’hem anomenat de muntanya perquè estavem a la muntanya, però el vam coure en forn eléctric.
Donades les repetides queixes de l’Alícia sobre el gust àcid del pa, aquesta vegada vam refrescar la massa mare tres cops: problema solucionat.
També li vam donar un aroma especial, al enfarinar-lo, just abans d’enfornar, amb farina de blat persa (Kamut creative commons).

I un cop a Barcelona.....

Ensaïmades:
I després de fer croissants....... ensaïmades.
La recepta la vam trobar directament a la web Illes Bareals Qualitat
i per veure con s’enrotllava vam anar al Youtube on tan sols escrivint: ensaïmada (no cal la dièresi) hi ha un munt de vídeos molt instructius.

Recepta:
500 gr farina de força
180 gr aigua
170 gr sucre
100 gr ous (depenent de la mida, en principi 2)

50 gr massa mare

llard o sagí o com diuen a ses illes saïm
sucre llustre per enfarinar-les

Es força difícil de treballar la massa al portar ous i sucre i es complica encara més al posar-hi el llard. Creiem que amb pràctica ho aconseguirem....

Els full de l’ensaïmada o el “xurros allargats” ens van quedar curts per lo que les peces final estan una mica boterudes.

Repòs de 12h tancats en un armari, hi ha cuiners que diuen que s’han d’humitejar, nosaltres no ho vam fer....
Enfornar a 170º
Al glacejar-les amb el sucre, també van caure ous de xocolata i plomes de colors, d’aquesta van convertir-se en “ensaïmades de pasqua”.

Croissants:
Hi havia un parell de detalls que volíem millorar dels croissants i ja posats a enfarinar la casa entre ensaïmada i ensaïmada també en vam fer.

Mateixos ingredients, mateixa recepta.

Ens han quedat més cruixents, estirant la massa més i fent els plecs amb la massa més fina.
Seguint els consells d’en Richard Bertinet al seu llibre CRUJIENTES els hem pintat amb ou dues vegades, una abans del procés de llevat amb el croissant ja format i l’altre just abans d’enfornar-los. Pel nostre gust massa pintat.

Aquesta vegada hi ha fotografies del procés d’estirament de la massa, ja que l’altre vegada l’encarregada de fer-les (l’Alícia) no estava present.